Si Catalunya vol un hipòdrom és necessari una organització que capitalitzi l'activitat del turf en la comunitat. La creació d'aquest tipus de societat per al Principat té els seus antecedents en les primeres entitats organitzadores catalanes de finals del XIX, que van explotar les curses de cavalls i van fomentar l'interès hípic en la comunitat.

Des que el 1883 es va crear l'hipòdrom de Casa Antúnez (Can Tunis), encara que abans va existir el recinte del Camp de Mart (contigu a la Ciutadella), on es van celebrar curses amb ocasió de la coronació d'Amadeo I de Savoia (1871), Catalunya va comptar amb una societat que es va dedicar a l'organització d'aquest esport en la seva comunitat. La primera entitat va ser la Real Sociedad de Carreras de Caballos de Barcelona, encarregada d'organitzar en Can Tunis les temporades de primavera i tardor i les oficines de les quals es trobaven a l'entresòl del número 32 del Passeig de Gràcia.
Els llaços directes d'aquesta societat amb les principals institucions de Barcelona sempre van ser molt estrets i productius. L'actual Club de Polo va néixer de la fusió el 1897 de la primera Sociedad Hípica de Carreras de Caballos i la Sociedad de Polo, denominat-se Polo Jockey Club fins que va passar a ser finalment Real Club Polo de Barcelona. També el Círculo Ecuestre, creat el 1856, va participar activament en el turf promovent la creació del recinte de Can Tunis, finalment construït per una societat francesa, i organitzant tertúlies, patrocinant premis i aportant massa social a aquest esport.
El 1922 es va fundar la societat popular Barcelona-Turf, a fi de fomentar l'afició i desenvolupament de les curses de cavalls a Barcelona. Amb el temps va guanyar en protagonisme i va acabar sent l'organitzadora de les últimes temporades hípiques a la Ciutat Comtal. Aquesta entitat es va ubicar al costat de l'Hotel Colom, a la plaça Catalunya cantonada Passeig de Gràcia, prop de les oficines de la Real Sociedad de Carreras de Caballos.
Després del tancament de l'hipòdrom de Can Tunis el 1933, no va tornar l'interès per recuperar el turf a Catalunya fins a la dècada dels seixanta. La creació el 1965 al Passeig Manuel Girona de la Sociedad de Carreras de Caballos de Barcelona, presidida pel Comte de l'Alcúdia, va alimentar les il·lusions durant els anys setanta per tornar a la ciutat la capitalitat hípica que havia perdut en els anys trenta amb el tancament de l'hipòdrom.
Fracassats els intents per aconseguir una instalació que sempre va fer falta, l'última temptativa va arribar amb el concurs convocat a mitjan els anys vuitanta per la Generalitat de Catalunya. El 12 d'abril de 1985 el Govern declarava desert el concurs per a l'adjudicació d'un hipòdrom i amb això es posava fi a la iniciativa més seriosa que ha existit en els últims anys.
Avui, gairebé 30 anys després, ningú es creu que la batalla estigui perduda. El temps pansa, les coses canvien i la il·lusió mai s'apaga. Per això, ara torna a sonar amb força la necessitat una organització d'aquest tipus per engegar el projecte que l'afició i els professionals catalans espera: l'hipòdrom de Catalunya. D'aquí, que avui més que mai, hagi d'existir un Jockey Club de Catalunya.

El Jockey Club de Catalunya: una necesidad histórica

Si Catalunya quiere un hipódromo es necesario que exista una organización que capitalice la actividad del turf en la comunidad. La creación de este tipo de sociedad para gestionar el turf en el Principado tiene sus antecedentes en las primeras entidades organizadoras catalanas de finales del siglo XIX, que explotaron las carreras de caballos en Catalunya y fomentaron el interés hípico en la comunidad.
Desde que en 1883 se creó el hipódromo de Casa Antúnez (Can Tunis), aunque antes existió el recinto del Campo de Marte (contiguo a la Ciutadella), donde se celebraron carreras con ocasión de la coronación de Amadeo I de Saboya (1871), Catalunya contó con una sociedad que se dedicó a la organización de este deporte en su comunidad. La primera entidad fue la Real Sociedad de Carreras de Caballos de Barcelona, encargada de organizar en Can Tunis las temporadas de primavera y otoño y cuyas oficinas se encontraban en el entresuelo del número 32 del Paseo de Gracia.
Los lazos directos de esta sociedad con las principales instituciones de Barcelona siempre fueron muy estrechos y productivos. El actual Club de Polo nació de la fusión en 1897 de la primera Sociedad Hípica de Carreras de Caballos y la Sociedad de Polo, llamándose Polo Jockey Club hasta que pasó a denominarse finalmente Real Club Polo de Barcelona. También el Circulo Ecuestre, creado en 1856, participó activamente en el turf promoviendo la creación del recinto de Can Tunis, finalmente construido por una sociedad francesa, y organizando tertulias, patrocinando premios y aportando masa social a este deporte.
En 1922 se fundó la sociedad popular Barcelona-Turf, con el fin de fomentar la afición y desarrollo de las carreras de caballos en Barcelona. Con el tiempo ganó en protagonismo y acabó siendo la organizadora de las últimas temporadas hípicas en la Ciudad Condal. Esta entidad se ubicó junto al Hotel Colón, en la plaza Catalunya esquina Paseo de Gracia, cerca de las oficinas de la Real Sociedad de Carreras de Caballos.
Tras el cierre del hipódromo de Can Tunis en 1933, no volvió el interés por recuperar el turf en Catalunya hasta la década de los sesenta. La creación en 1965 en el Paseo Manuel Girona de la Sociedad de Carreras de Caballos de Barcelona, presidida por el Conde de Alcudia, alimentó las ilusiones durante los años setenta para devolver a la ciudad la capitalidad hípica que había perdido en los años treinta con el cierre del hipódromo.
Fracasados los intentos por conseguir un hipódromo que siempre hizo falta, la última tentativa llegó con el concurso convocado a mediados de los años ochenta por la Generalitat de Catalunya. El 12 de abril de 1985 el Govern declaraba desierto el concurso para la adjudicación de un hipódromo y con ello se ponía fin a la iniciativa más seria que ha existido en los últimos años.
Hoy, casi 30 años después, nadie se cree que la batalla esté perdida. El tiempo pasa, las cosas cambian y la ilusión nunca se apaga. Por eso, ahora vuelve a sonar con fuerza la necesidad de una organización de este tipo para poner en marcha el proyecto que la afición y los profesionales catalanes espera: el hipódromo de Catalunya. De ahí, que hoy más que nunca, deba existir el Jockey Club de Catalunya.