Xavier Xatruch: “La meva relació amb els pura sangs es remunta als meus primers biberons”
La relació entre els pura sangs i Xavier Xatruch és un idil·li, pur i gran, fàcil d'entendre: des que aquest propietari i preparador català, de 48 anys, va a arribar al món, no ha deixat ni un moment de viure el turf. Basta veure-ho passejar pel padock, entrar en les quadres o parlar amb la gent, per descobrir que la seva passió per aquest esport ni és anònima ni limitada.
Vostè per molta gent és un desconegut i en canvi porta tota la vida en el turf?
Així és. La meva relació amb els pura sangs es remunta als meus primers biberons. El meu pare em va transmetre aquesta afició i el 1974 ja vaig poder gaudir dels nostres primers cavalls amb la quadra Vilaseca-Salou. Muntava per a nosaltres Luis Antonio Saugar, un gran joquei que agafava els cavalls que Claudio Carudel deixava.
Des de llavors ha mantingut la seva relació amb els hipòdroms.
Després la quadra va passar a nomenar-se Mare Nostrum, després Tarragonès i ara s'anomena Yeguada Terrer, on tinc a Real de Catorce. He tingut grans satisfaccions, com quan vaig guanyar amb Tronic, un cavall que estava trencat quan ho vam comprar, i grans decepcions, com ens va passar amb Nocturnal, un poltre comprat a la quadra Mendoza per disputar grans premis que es va lesionar. A més a més, fa uns 7 anys, amb Pep Fusté, em vaig truere el títol de preparador.
Entrena els seus cavalls a Catalunya?
Sí. A hores d'ara preparo a Real de Catorce, a Nova Flag, de Costa La Vall, i a Coqueta, del meu amic Santiago Valverde. Tinc una pista aquí a Vila-seca, d'uns 600 metres, que utilitzo per entrenar.
Una llàstima no disposar d'un circuit major on competir.
És increïble que tenint tres pistes a Catalunya, com La Sènia, Vila-seca i Bàscara, en tres punts diferents del territori, no es pugui competir amb major assiduïtat. A Vila-seca es podrien organitzar unes jornades nocturnes a l'estiu com un espectacle més de Port Aventura. Segur que serien un èxit i podrien servir per a LAE.
Però molt millor amb un gran hipòdrom a Catalunya.
Jo somio amb algun dia veure córrer als meus cavalls en el gran hipòdrom de Catalunya. No s'entén que Barcelona sigui l'única gran ciutat europea sense un recinte d'aquest tipus. I estic convençut que si es fes seria un èxit absolut. Cal pensar que el propietari català demana bé poc, amb curses entre 1.000 i 500 euros segur que començarien a multiplicar-se les quadres i desenganxaria aquest espectacle. El problema és que hi ha una ignorància total de tot el potencial d'aquesta indústria.
Ha de canviar també el rumb del turf nacional?
L'enfocament ha de canviar diametralment. Basta copiar de qui ho fa bé. En aquest sentit és França el model que s'ha de seguir: beneficis al criador, pagaments als cinc primers classificats, curses per donar i vendre, apostes en locals… Per entendre'ns: a l'altre costat de la frontera hi ha sabates per a tots els peus.
Vostè ha posat els seus ulls a França.
Normal. Està més a prop, hi ha hipòdroms per tot arreu i proves de tota mena. El diumenge 26 de maig competirem i espero pròximament comprar un exemplar amb un valor interessant. Encara així, aquest estiu vull acudir a Lasarte si tot va bé.
Xavier Xatruch: “Mi relación con los purasangres se remonta a mis primeros biberones”
La relación entre los purasangres y Xavier Xatruch es un idilio, puro y grande, fácil de entender: desde que este propietario y preparador catalán, de 48 años, llegó al mundo, no ha dejado ni un momento de vivir el turf. Basta verlo pasear por el padock, entrar en las cuadras o hablar con la gente, para descubrir que su pasión por este mundo ni es anónima ni limitada.
¿Usted para muchos es un desconocido y en cambio lleva toda la vida en el turf?
Así es. Mi relación con los purasangres se remonta a mis primeros biberones. Mi padre me transmitió esta afición y en 1974 ya pude disfrutar de nuestros primeros caballos con la cuadra Vilaseca-Salou. Montaba para nosotros Luis Antonio Saugar, un gran jockey que cogía las montas que Claudio Carudel dejaba.
Desde entonces ha mantenido su relación con los hipódromos.
Después la cuadra pasó a llamarse Mare Nostrum, luego Tarragonés y ahora se llama Yeguada Terrer, donde tengo a Real de Catorce. He tenido grandes satisfacciones, como cuando gané con Tronic, un caballo que estaba roto cuando lo compramos, y grandes decepciones, como nos pasó con Nocturnal, un potro comprado a la cuadra Mendoza para disputar grandes premios que se lesionó. Además, hace unos 7 años, junto a Pep Fusté, me saque el título de preparador.
¿Entrena sus caballos en Cataluña?
Sí. En estos momentos preparo a Real de Catorce, a Nova Flag, de Costa La Vall, y a Coqueta, de mi amigo Santiago Valverde. Tengo una pista aquí en Vila-seca, de unos 600 metros, que utilizo para entrenar.
Una pena no disponer de un circuito mayor dónde competir.
Es increíble que teniendo tres pistas en Cataluña, como La Sènia, Vila-seca y Bàscara, en tres puntos diferentes del territorio, no se pueda competir con mayor asidiudad. En Vila-seca se podrían organizar unas jornadas nocturnas en verano como si se fuesen un espectáculo más de Port Aventura. Seguro que serían un éxito y podrían servir para LAE.
Pero mucho mejor con un gran hipódromo en Cataluña.
Yo sueño con algún día ver correr a mis caballos en el gran hipódromo de Cataluña. No se entiende que Barcelona sea la única gran ciudad europea sin un recinto de este tipo. Y estoy convencido que si se hiciese sería un éxito absoluto. Hay que pensar que el propietario catalán pide bien poco, con carreras entre 1.000 y 500 euros seguro que comenzarían a multiplicarse las cuadras y despegaría este espectáculo. El problema es que hay una ignorancia total de todo el potencial de esta industria.
¿Ha de cambiar también el rumbo del turf nacional?
El enfoque ha de cambiar diametralmente. Basta copiar de quien lo hace bien. En este sentido es Francia el modelo a seguir: beneficios al criador, pagos a los cinco primeros clasificados, carreras para dar y vender, apuestas en locales… Para entendernos: al otro lado de la frontera hay zapatos para todos los pies.
Usted ha puesto sus ojos en Francia
Normal. Está más cerca, hay hipódromos por todas partes y pruebas de todo tipo. El domingo 26 de mayo competiremos y espero próximamente comprar un ejemplar con un valor interesante. Aún así, este verano quiero acudir a Lasarte si todo va bien.